Era l’any 1952

Era l’any 1952

quant tots vinguéreu al món

Uns a  terres catalanes

altres vareu ésser, nou vinguts

I a mesura que passava el temps

os sentireu ben acollits.

En aquest entorn preciós

vostre aniversari festegem.

Un estels que pampalluguen

una lluna resplendent,

si encenguéssim les espelmes

d’un exorbitant pastís,

ben segur seria un resultat

que sumarien prop de 3000.

3000 espelmes ,3000 anys?

podríem veure la història,

que vindrà d’avui  endavant.

I en aquest moment gloriós

ens agafaríem tots de la mà

I la rotllana ,es faria, sardana

I seríem com coloms de la pau,

units per una celebració.

Els nostres peus es mourien

amb el toc de la nostra dansa,

i quin millor segell de festa,

per un acte tan meravellós.

Doneu-vos les mans companys

Es hora de dir: adéu-siau.

  Mª Carmen Palma 2012